L’anàlisi conclou que la solució del tercer fil “neix morta” perquè no resol la capacitat futura del corredor i que les alternatives interiors presenten una elevada rendibilitat socioeconòmica.
Efrain Larrea, de MCRIT, autor de l’estudi.
La Plataforma Mercaderies per l’Interior ha presentat avui 19 de maig de 2026 a la seu de PIMEC de Tarragona una exhaustiva anàlisi socioeconòmica que sosté que el tram ferroviari entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders assolirà nivells de saturació incompatibles amb el creixement previst del Corredor Mediterrani si es manté l’actual solució del tercer fil.
Així ho adverteix l’estudi “Saturació del Corredor Mediterrani: Impacte socioeconòmic i proposta de solució”, elaborat per la prestigiosa firma MCRIT i que alerta d’importants impactes sobre la mobilitat, la seguretat i l’economia del territori. L’informe conclou que l’actual estratègia basada en el “tercer fil” és insostenible i que la construcció d’un traçat per l’interior no només és una necessitat logística, sinó una inversió altament rendible per al territori.
Actualment, aquest tram de 25 km opera ja al 85% de la seva capacitat teòrica, amb una mitjana de 170 trens diaris, tant de passatgers com de mercaderies. Segons les projeccions de l’estudi, l’increment de la demanda, fins als 224 trens diaris, portarà la infraestructura al col·lapse, assolint nivells d’ocupació de fins al 126%.
Aquesta manca de capacitat ferroviària pot comportar efectes negatius sobre la fiabilitat del sistema ferroviari, la mobilitat de passatgers i el transport de mercaderies i tindria un impacte directe sobre les carreteres, forçant el transvasament de fins a 1.560 camions addicionals al dia a l’autopista AP-7, amb el consegüent augment de costos operatius, congestió, accidents i contaminació.
L’estudi també posa de manifest els impactes socials i territorials del pas de trens de mercaderies pel litoral (un 15,3% dels quals transporta mercaderies perilloses), especialment en zones urbanes pròximes a habitatges, escoles i activitats turístiques. Entre els efectes analitzats s’inclouen el soroll, el risc d’accidents, les externalitats ambientals i la pèrdua d’oportunitats per al transport ferroviari de passatgers.
En l’anàlisi cost-benefici, l’estudi compara la situació del tercer fil amb dues alternatives interiors: la proposta de la Plataforma Mercaderies per l’Interior i l’alternativa del Ministeri. La conclusió és que “el tercer fil neix mort”, com va dir l’Efrain Larrea, qui va liderar l’estudi de MCRIT, i que les dues noves alternatives permetrien absorbir el creixement previst del trànsit ferroviari i reduir significativament els costos operatius i les externalitats. I destaca que l’alternativa de la Plataforma es posiciona com l’opció més eficient.
Eugeni Sedano, portaveu de la Plataforma Mercaderies per l’Interior.
En efecte, l’Anàlisi Cost-Benefici (ACB) aporta xifres contundents: taxa Interna de Retorn (TIR): un 108% en l’escenari de creixement mínim; un ràpid retorn de la inversió, ja que el cost de la infraestructura –812 milions d’euros– es recuperaria en tan sols 5 anys gràcies a l’estalvi en costos operatius i externalitats, i una major eficiència logística, atès que permetria absorbir tota la demanda ferroviària futura sense col·lapsar el sistema de transport per carretera.
A més, l’anàlisi econòmica conclou que retirar les mercaderies de la línia de costa podria incrementar fins a un 30% els ingressos vinculats al turisme de càmping, cosa que equivaldria a més de 20 milions d’euros anuals addicionals per al territori.
L’estudi conclou que el desenvolupament d’un itinerari ferroviari interior per a les mercaderies permetria reduir la pressió sobre el corredor litoral, millorar la capacitat global del sistema ferroviari i minimitzar els impactes sobre la població i l’activitat econòmica del litoral tarragoní.
L’Efrain Larrea va advertir que construir aquesta infraestructura és urgent, “perquè si no es fa les empreses perdran competitivitat i fins i tot podrien plantejar-se traslladar-se a altres ubicacions”. Una preocupació que també van evidenciar responsables de PIMEC com José Enrique Vázquez i Ignasi Sayol.