La plataforma ciutadana adverteix que els darrers accidents i parades ferroviàries a Catalunya evidencien la necessitat urgent d’una línia de mercaderies segregada per no posar més en risc la vida de les persones
Davant els darrers fets ocorreguts en el sector ferroviari, la Plataforma Mercaderies per l’Interior vol expressar, en primer lloc, el seu més sentit condol i la seva solidaritat amb les famílies de les víctimes mortals dels recents accidents d’Adamuz i de Gelida, així com el seu suport a totes les persones ferides. El dol i la preocupació per les víctimes han ocupat, com no podia ser d’una altra manera, el primer pla de l’actualitat en els darrers dies.
Tanmateix, un cop passat l’impacte inicial d’aquestes tragèdies i amb l’objectiu d’evitar en el futur episodis similars, és imprescindible posar sobre la taula el caos generat pel mal estat de les infraestructures ferroviàries –que ha obligat a revisar trams, reduir velocitats i fins i tot paralitzar durant diversos dies la xarxa de Rodalies de Catalunya, afectant greument milers d’usuaris–, així com la irresponsabilitat que suposa no adoptar mesures estructurals per garantir la seguretat de totes les persones i evitar que aquest tipus de situacions es tornin a repetir o derivin en accidents encara més greus.
Cal recordar que l’accident de Gelida, en què va morir un maquinista i van resultar ferits diversos passatgers, no es va produir en una línia secundària, sinó en ple Corredor Mediterrani del tercer fil. Un corredor que, a la vista dels fets, es demostra altament vulnerable i mancat dels nivells de seguretat necessaris. Sobretot si es té en compte que està previst que en els propers anys es tripliqui el nombre de trens de mercaderies, algunes d’elles perilloses, que circularan per aquesta via. A més, cal tenir en compte que aquests trens seran més llargs i pesants, fet que suposa un risc afegit sobre una infraestructura construïda fa més de cent anys i que s’ha demostrat obsoleta i perillosa. El Corredor Mediterrani, tal com s’està construint entre Vila-seca i Castellbisbal, que consisteix en afegir un tercer carril a la via existent sense actuar en la infraestructura al voltant de la via –talussos, murs de contenció, ponts, desguassos, etc…–, és una molt mala solució tal com s’ha vist pels recents incidents ferroviaris.
Si l’accident de Gelida hagués afectat un tren de mercaderies perilloses i hagués bolcat algun vagó cisterna amb productes químics, entre d’altres conseqüències, s’hauria contaminat el riu Anoia, molt proper a les vies, que conflueix amb el Llobregat a Martorell, la qual cosa hauria afectat greument el subministrament d’aigua de l’àrea metropolitana sud. I és que no s’ha d’oblidar que cada dia circulen trens amb mercaderies perilloses pels nostres pobles i ciutats. Aquests fets evidencien que l’actual traçat del Corredor Mediterrani amb el tercer fil és el resultat d’un autèntic nyap basat en l’adaptació de traçats ferroviaris més que centenaris, clarament inadequats per a les exigències actuals i futures, i que suposen un risc tant per als usuaris com per a la població que viu al seu entorn.
Resulta especialment irresponsable fer circular trens de mercaderies perilloses per vies que travessen nuclis densament poblats. A això s’hi afegeix el fet que trens de passatgers i de mercaderies comparteixin la mateixa infraestructura, quan l’objectiu declarat, com ja es va dir, és triplicar la freqüència d’aquests darrers. Aquesta combinació provocarà el col·lapse irremeiable d’una via ja vella i deteriorada en un termini màxim de cinc anys, tal com vaticinen diferents experts, entre els quals, els de FERRMED.
Des de fa anys, Mercaderies per l’Interior reclama la construcció d’una línia ferroviària per l’interior destinada al trànsit de mercaderies i allunyada dels nuclis poblats. La història recent demostra que els accidents, encara que siguin improbables, succeeixen. No actuar per evitar-los, o almenys per minimitzar-ne les conseqüències, seria una irresponsabilitat majúscula.
No es pot posar en risc la vida de les persones ni un dia més. La prevenció i la responsabilitat comencen en el moment en què es decideix un traçat ferroviari. L’alternativa existeix i no és tan costosa com es vol fer creure. En qualsevol cas, cap despesa és excessiva quan es tracta de no posar vides en perill. Cada dia que passa sense avançar en una línia de mercaderies per l’interior, segregada de la xarxa de passatgers i allunyada dels nuclis poblats, suposa una greu irresponsabilitat i un risc innecessari per a la ciutadania.
A més de la seguretat, també s’està posant en perill l’economia del territori, tal com ha quedat demostrat amb la recent aturada ferroviària, que ha deixat nombroses mercaderies bloquejades sense poder sortir del port. Tarragona compta amb una potent indústria química que necessita transportar els seus productes –molts d’ells perillosos– amb rapidesa i, sobretot, amb seguretat. El Corredor Mediterrani, tal com s’està executant amb el tercer carril, no és la solució: és un problema afegit i un nou nyap que amenaça la vida de les persones i hipoteca el futur del territori.
Tant de bo no calgui lamentar una nova tragèdia perquè els responsables prenguin consciència de la imperiosa necessitat d’actuar sense més dilacions i d’afrontar amb la urgència que mereix la línia per l’interior per als trens de mercaderies. Tarragona no pot esperar ni un dia més.