“Les pantalles acústiques que vol posar ADIF en la línia ferroviària de la costa agreujaran els problemes que pretenen solucionar”, denuncia la Plataforma Mercaderies per l’Interior
El rebuig a les pantalles acústiques de fins a sis metres d’alçada que ADIF pretén col·locar a la línia ferroviària de la costa del Tarragonès per mitigar el soroll que provoca el pas dels trens per la zona va quedar patent en la jornada organitzada per Mercaderies per l’Interior aquest dijous 26 de març a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona. Un acte que va resultar un rotund èxit de convocatòria i de participació, ja que el públic va omplir la sala.
El primer expert a intervenir va ser el Pedro Garcia López, investigador de la URV, qui va explicar l’estudi Soundless, que van dur a terme fa un temps al Serrallo i altres zones de Tarragona properes a les vies del tren amb l’objectiu de mesurar matemàticament l’impacte del soroll en la salut dels veïns. Per a això, d’una banda, van mesurar el nivell de decibels que es produïa durant tota la nit i, de l’altra, van avaluar la qualitat del son dels veïns, als quals se’ls va proporcionar una polsera intel·ligent que registrava les diferents fases del son i el ritme cardíac.
Pel que fa al soroll, el Pedro García va explicar alarmat que el pas dels trens tenia una gran incidència, fins al punt que el 98% de les nits superaven els 45 decibels, el límit legal. “Però hi havia pics de fins a 90 i 94 decibels, que és l’equivalent a estar en una discoteca col·locat al costat de l’altaveu. Una barbaritat”, va exposar l’investigador. L’aplicació Soundless va permetre verificar que “el soroll tenia un efecte directe en el ritme cardíac, accelerant-lo, cosa que significa que el cor està patint. Tant, que molts dels participants en l’estudi canviaven la fase del son, de profunda a superficial, i fins i tot arribaven a despertar-se. I el pitjor és que això passava moltes vegades cada nit”.
Pedro Garcia va afegir que un dels trams horaris de més pas de trens de mercaderies era entre les 4 i les 5 de la matinada. Així, la principal conclusió de l’estudi és que, “efectivament, el soroll fa mal i és causa de malalties. Estem generant una ciutadania malalta per tenir una economia sana”, es va lamentar.
A continuació, el Miquel Bonnin, arquitecte municipal de Roda de Berà, va explicar el que va passar en aquest municipi, on ADIF va instal·lar barreres de fins a 6,5 metres d’alçada. Va relatar l’enorme impacte que aquestes pantalles van provocar i com la reacció de l’administració local i els veïns, que es van mobilitzar, van permetre aturar les obres.
També va intervenir, per vídeo, l’alcaldessa de Palència, la socialista Miriam Andrés. En aquesta ciutat estava previst soterrar les vies, però de la nit al dia es van trobar que ADIF pretenia instal·lar pantalles de 6 metres d’alçada. En aquest cas també el rebuig polític –tots els grups de l’ajuntament, per unanimitat, es van mostrar en contra– i la mobilització ciutadana van aconseguir paralitzar el projecte.
Una cosa similar va passar a Badalona, on, tal com va explicar, també mitjançant un vídeo, el tinent d’alcalde Daniel Gracia, es van aferrar al fet que la Rambla, on ADIF pretenia instal·lar les pantalles, havia estat declarada Bé d’Interès Local, per intentar aturar el projecte, cosa que es va aconseguir també gràcies a la unitat política i a la mobilització de la ciutadania, “claus per aconseguir parar ADIF”.
També es va criticar que ADIF ha optat per la solució “més agressiva i menys eficient, ignorant alternatives més modernes, més barates i molt menys intrusives”. En aquest sentit va anar la intervenció del Javier Méntrida, CEO de l’empresa basca Acustrain, que fabrica pantalles acústiques d’un metres d’alçada, “menys invasives, més barates i igual d’eficaces contra el soroll”. Va explicar les característiques d’aquestes barreres de formigó, basades en una tecnologia capdavantera i que, després de superar totes les proves i les objeccions inicials d’ADIF, s’estan col·locant ja en bona part de les vies de l’Estat i que suposen una alternativa molt més sostenible que les pantalles de 5 metres d’alçada.
En conclusió, tots els assistents a la jornada van coincidir a assenyalar que la solució estructural al problema del soroll i la seguretat passa per desviar el trànsit de mercaderies –algunes, perilloses– per una via segregada de la dels passatgers i allunyada dels nuclis urbans, apostant per un traçat interior del Corredor Mediterrani i que és molt important la unitat y la mobilització ciutadana.
“Tarragona mereix un corredor ferroviari modern, respectuós amb les persones i el paisatge, i no solucions que generin més problemes dels que pretenen resoldre”, va resumir el Ramon Juanola, enginyer de camins i membre de la plataforma Mercaderies per l’Interior.